El primer llarg comença per una fumera senzilla amb un bloc empotrat que va de primera per pujar-hi de peus. Després alguns passos on has de vigilar per no desmontar la roca i s’arriba a la primera reunió.
El segon llarg és magnífic, tant magnífic que xalant com un nen petit ja tirava cap a la dreta i per arribar a un sostre… Sort que un crit del Nil em va readreçar. Aquest segon llarg es pot equipar perfectament amb friends vriats i algun tascó. Hi ha un parell de claus. El primer un clau pla que ha perdut bona part de l’acer degut a la corrosió i el segon un universal, tant ben col·locat que encara aguantaria alguna caiguda. Compte, hi ha un pas una mica finet a punt d’arribar a la reunió. Crec que el vent hi va tenir un pes extra. L’últim tram és força engorrós, i no per la dificultat, sino pel terreny trencadís.. Puja per una canal trencada i desfeta on les millors preses són un teix i una savina.
Una via que del tot recomanable, si t’estimes la Mola és clar. Val molt la pena fer-la pel bon tram intermig. Una delicia des del meu punt de vista.
Ara toca moure’s cap a l’oest i anar a fer la Torretants. Oberta pel Torras i en Vaqué també cap a finals
del setanta.
Data escalada: Dissabte, 3 de Maig de 2014
Llargada via: 70 m
Difucultat: D+ (un pas de Vè grau)
Equipament: Equipada segons la ressenya (3 claus), vàrem utilitzar alguns friends i tascons
Horari: Vàrem tardar unes 3 hores
Companys: Toni S. J i Nil H
Ressenya original:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada