Algunes escalades per Suècia

Data: Caps de setmana de Juliol i Agost

Zones: Blåberget, Vallberget i Starrberget

Companys: Gerard Ros-Rocher i Stefan Ploum

Fotografies:

Escalfant motors per Vallberget

Vista de la cara oest de la paret granítica de Blåberget (Muntanya blava)

Via Till Anki (4+) a Blåberget. Diedre bonic i fàcil d'assegurar.

Via Ikaros (6-) a Blåberget. La foto parla per si sola... Via molt dura pels novatos que no dominen els empotraments de mans i dits

Travessa pel Parc Nacional d'Aigüestortes - Abril de 2017

Data: Del 10 al 12 de Març de 2017

Companys: Guillem Tornés

Descripció: Travessa circular de tipus "salta colls" dividia en tres jornades:

• Jornada 1. Sortida des del Pierró (Llac de Sant Maurici) - Refugi JM. Blanc - Coll del Saburo - Refugi Colomina.
• Jornada 2. Refugi Colomina - Collada de Delui per l'estany Tort - Refugi de l'Estany Llong - Vall del Contraix - Coll del Contraix - Refugi Ventosa i Calvell
• Jornada 3. Refugi Ventosa i Calvell - Port de Caldes - Refugi de Colomers - Port de Ratera - Cotxe.

Fotografies:

Parada per recollir el piolet que ens deixen els companys del Guillem del refugi JM. Blanc

Bona pujada  amb l'estany Trullo (més a prop) i Tort de Peguera (més allunyat)

Descansant i gaudint de les vistes a la Vall Fosca del refugi de Colomina

Majestuós el Montsent de Pallars amb els últims rajos de sol des del refu de Colomina

Guillem creuant l'estany Tort a primera hora. Això està ben ferm!

Diagonal amb Estany Cubieso a sota i Pic de Tort al fons

Fent parada i fonda al refugi de l'estany Llong

Ultimes pendents abans d'arribar a l'Estany de Contraix. Pasteta bona!

Observant la última pujada del dia - Coll de Contraix (a la dreta). Amb el Pic que porta el mateix nom al centre

Després de la baixada ve la calma (i les fotos). Uf que bona!!

Primera llum del dia. Amb Comoloformo, Besiberris i el Pa de Sucre al fons

Primera llum escalfant el Montardo

Pallassades del Guillem al Port de Caldes

Vistes del Tuc de Ratera des del Lac Obago

Foto d'equip al port de Ratera abans de la llarga baixada per la Vall de Ratera fins l'estany de Sant Maurici

(5) Vestigis precolombins

El territori peruà fou la llar de l'Imperi inca, l'estat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'Imperi espanyol va conquerir el territori durant el segle XVI, va intentar esborrar la cultura inca i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Després d'aconseguir la seva independència, el Perú va viure períodes d'inestabilitat política i econòmica, alternada amb períodes de creixement i prosperitat econòmica.

Tambomachay (Lloc de descans). Temple de culte a l'aigua situat a les rodalies de Cusco. Crida molt l'atenció el gra domini de la enginyeria hidràulica que tenien els inques. 

Puca Pucara (Fortalesa Roja). Fortalesa militar situada a prop de Cusco.

Qenqo (Laberint). Centre arqueològic dedicat al culte. Crida molt l'atenció la capacitat dels inques per tallar les roques i fer altars sota a terra.

Sacsauhuamán (Falcó satisfet). Fortalesa ceremonial inca situada a prop de Cusco. Crida molt l'atenció la mida de les roques que s'utilitzaven per a fer parets.

Pisac. Constuccions utilitzades per l'assecat d'aliments

Pisac. Zona de tombes inques excavades a les parets dels penya segats.

Ollantaytambo. Vista general del complex arqueològic

Moray. Laboratoris agrícoles inques. Es creu que aquests marges servien per simular diferents condicions de temperatura i humitat per tal de conrear diversos tipus de patata.

Salineras de Maras. Producció de sal des de l'època inca.

Machu Picchu. La joia de l'imperi inca.

Tipón. Impressionants obres d'irrigació inca.

(4) Cerro Colorado

La muntanya Winikunka o Cerro colorado (5235 m) es troba darrere de l'imponent nevado Ausangate (6384 m), que forma part de la serralada de Vilcanota a la regió Cusco. És una vall irrigat pel riu Pitumarca que neix, precisament, en la part baixa del Ausangate i que desemboca al gran riu Vilcanota. Els massissos de Winikunuka pertanyen a la comunitat camperola de Pampachiri.

Sembla que els colors de les muntanyes es deuen a la composició mineralògica que tnen: 

• Rosats i vermells és per l'argila, fangolites (fang) i arilites (sorra). 
• El blanquinós, per el gres i quars de color blanc. 
• Els marrons i morats per llimonites i margues, rics en carbonat de calci.
• El verd es deu al compost de filites i argiles riques en ferro magnesiat
• El marró terrós és producte del fanglomeradt compost per roca amb manganès pertanyent a l'era quaternària 
• El groc mostassa per les calcàries riques en minerals sulfurats

Com es veu el Cerro Colorado en dies clars (Font: http://www.willkatravel.com)

Foto des del coll (5000m)

Pujant

(3) Travessa per les valls dels Salkantay

Travessa a peu pel camí inca de Salkantay (muntanya salvatge) des del poble de Mollepata fins a Aguas Calientes als peus del Machu Picchu. La ruta s'inicia ben a tocar dels nevados de la Cordillera de Vilcabamba. Després de dos dies les zones més alpines deixen pas a paisatges exuberants de boscos tropicals. Tota una experiència per aquelles persones que busquen una mica de privacitat i autenticitat en el seu temps d'oci. Una tarda de banys termals i final espectacular al Machu Picchu (muntanya vella).

Fotografies:

Inici de la travessa des de Mollepata. Passem a través de valls glaciars enormes i sota cims de més de 6000 m

Vista del Salkantay (6271 m) des del primer campament

 

Sota la glacera principal del Salkantay. A ma dreta es pot veure la impressionant morrena (frontal o terminal) que ha deixat aquesta glacera.

Laguna Humantay. S'alimenta de les aigües del Nevado Humantay (5473 m)

 

Ja a una zona més tropical. Seguim el riu Urubamba fins arribar a Aguas Calientes (punt de partida cap al Machu Picchu)

Al Machu Picchu

Composició que il·lustra com els peruans re-utilitzen roba vella per a decorar el jardí

(2) Llac Titicaca i illa del Sol

El llac Titicaca (en espanyol Lago Titicaca), situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món. Té una àrea aproximada de 8.300 km², cosa que el converteix en el més gran de l'Amèrica del Sud, només superat pel llac Maracaibo, a Veneçuela, de 13.000 km², però que molts qualifiquen com a mar, ja que té connexió directa amb l'oceà.

Està situat a l'Altiplà, a la regió dels Andes, a la frontera entre el Perú i Bolívia. El llac Titicaca té una profunditat mitjana de 140 a 180 metres, i la màxima és de 280 metres. La part occidental del llac pertany a la regió peruana de Puno i l'oriental correspon al departament bolivià de La Paz. El llac no és propietat de cap dels dos països en concret, sinó que el comparteixen, de tal manera que apareix complet als mapes d'ambdues nacions.

Diuen les llegendes que es el lloc on va començar la civilització inca! 

(Font: Wikipedia)

Fotografies:

Vistes del llac Titiaca des de Copacabana (Bolivia)

Part nord (Comunitat Challapampa) de la illa del Sol

Taula sagrada situada a la part Nord de la illa del sol del llac Titicaca

Illa de la Lluna des de la illa Sol

(1) Travessa pel Canyó de Colca

El Canyó del riu Colca es troba al sud del Perú, a uns 160 quilòmetres al nord-oest d'Arequipa. Amb 3270m de màxima profunditat és un dels més profunds del món, sobrepassant en més del doble la profunditat del Gran Canyó del Colorado als Estats Units. Tanmateix, les parets del canyó no són tan verticals com les del Gran Canyó. La vall del Colca és una vall andina amb ciutats fundades en temps colonials espanyols i anteriorment habitades pels Collaguas i els Cabanas. La gent local encara manté tradicions ancestrals i continua conreant les terrasses escalonades pre-inques (Font: wikipedia)

Fotografies:

Una de les prespectives del Canyó de Colca

Iniciant la travessa des del poble de Cabanaconde (3296 m)

Cacuts impresionants baixant cap al riu Colca

Creuant ponts de barrancs tributaris del Colca 

Aquest creua el Colca

Aquest és provisional, la riuada es va emportar l'antic

Llahuar (ben a tocar del riu principal)

Església de Malata

 

Antiga furgoneta VW

Dinar a San Juan de Chuccho

Cuina tradicional que encara funciona a la perfecció. Boníssim el regust a brasa!